Mardi, 25 De Avril De 2017
C/ Sant Sebastià, 1 Gerri de la Sal, Baix Pallars - 25590 Tèlèphone: 973 66 20 40 Fax: 973 66 21 83
ajuntament@baixpallars.ddl.net

Histoire

El Municipi de Baix Pallars

Foto

El municipi de Baix Pallars, de 128,81 km2, és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà. El terme tradicional ocupava només 11,36 km2, però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea (21,53 km2), Baén (52,50 km2) i Montcortès de Pallars (43,42 km2). D'ençà d'aquest any, el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.

 

Actualment consta d'una població de 390 habitants aproximadament distribuïts en 28 nuclis. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; el Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'estén des del marge dret de la vall fins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del llac de Montcortès d'origen càrstic.

 

L'actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l'E amb el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al S amb la Conca de Dalt i la Pobla de Segur, tots dos del Pallars Jussà, al SW amb Senterada i a l'W amb la Torre de Capdella, tots dos també del Pallars Jussà.

 

El clima de Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys llargs, sense ésser gèlid, i uns estius càlids.

 

Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l'estatge subalpí (1.600 m - 2.000 m) hi trobem el bosc de pi negre amb boixerola i ginebre (tot a l'obaga de Cuberes). Les fagedes i les avetoses força estranyes en aquesta zona també hi són presents, la primera " la Fageda de la Llau de la Tosquella" a Cuberes i la segona "Lavetosa d´Ancs".

 

A zona de la muntanya mitjana (estatge montà) on es localitzen els boscos més importants, pinedes de pi roig i a les zones assolellades, roure martinenc i alzines. En les obagues apareixen el bedolls i els freixos. Als marges dels barrancs i principalment del riu la vegetació de ribera, pollancres, freixos, verns....

 

Cal destacar també l'amplia varietat de bolets de primavera i de tardor que fan les delícies dels que els cullen i dels que sels mengen, així tenim: rovellons, ceps, rossinyols, murgues, fredolics, mocoses, carreretes, moixarrons...etc.

 

Quan a la fauna, per la gran diversitat d'ecosistemes que té el Baix Pallars, que va des de el bosc de ribera fins a l'estatge alpí, fa que hi puguem trobar una gran diversitat d'espècies que va des de les truites i carpes del riu Noguera Pallaresa i l'Estany de Montcortès, als tritons de les 7 Fonts (Cuberes), passant per les granotes de qualsevol font o bassa.

 

Els mamífers: el teixó, la llebre, el conill de bosc, la guineu, l'esquirol, la marta, el porc senglar, i les estrelles de la colla : la llúdriga del riu Noguera Pallaresa i els cérvols de la Reserva de Boumort.

 

El grup més representatiu són les aus, de les quals destaquen, en gran mesura les de les zones altes (Cuberes i Reserva Nacional de Caça de Boumort) aus necròfagues i rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l'aufrany, l'àguila daurada, l'astor, etc. a les zones boscoses el picot i el fascinant gall fer, autèntic rei del bosc. En les zones baixes i en els sembrats: la perdiu, la guatlla i un gran nombre de petits ocells com ara els pardals, pit-roig, orenetes, cucuts, todons i a les zones humides ànecs i el bernat pescaire de la Noguera Pallaresa.

 

Els habitants de Baix Pallars viuen de l'agricultura i la ramaderia, als quals sha d'afegir, fins a l'època recent, el negoci de l'extracció de la sal, així com d'alguns serveis. Actualment hi ha un incipient desenvolupament del sector turístic.

 

Pel que fa a la Gastronomia, el Baix Pallars té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual sen fan uns embotits excel·lents i de molta anomenada "el xolís i la secallona", també el confitat (costella, llonganissa traïdora i llom), la botifarra negra, la d'ou i el pernil.

 

Amb el corder també es fa un embotit típic anomenat "girella", que es menja fregit a la paella o bé amb una salseta amb cap i potes, i el palpís (cuixa de corder sencera i emmetxada amb alls i cansalada, feta al forn).

 

Altres plats són el conill amb carreretes o moixarrons, la truitada amb carreretes, l'all i oli de codony, la verdura de cols amb rosta, la vianda (escudella) amb peres de Cardós i pilota, l'estofat de caça (llebre, senglar, cérvol, ...), sopes de pa, trumfes al caliu, i l'amanida de xicoies.

 

També hi ha tradició formatgera, formatges d'ovella i de vaca (serrat i de tupí). Pel que fa a les postres, les més típiques són: el mostillo, el brossat, les culiestres (amb llet de vaca), el filiberto i la crema.

 

El nostre municipi és ric en espais naturals i en patrimoni cultural. Tenim 3 zones PEIN ( Estany de Montcortés, Collegats i Costoia) a més destar dins la Reserva Nacional de Caça de Boumort.

 

Així trobem: l'estret de Collegats amb l'Argenteria, que fou font d'inspiració per a Gaudí i Mossèn Cinto Verdaguer; la Geganta Adormida, les grans masses boscoses de Pentina i Cuberes, on habita el gall fer, el cérvol, l'aufrany, el trencalòs i el voltor, i l'estany càrstic de Montcortès, que també ha estat font dinspiració de moltes llegendes.

 

Quan al patrimoni cultural tenim tres conjunts declarats Bé d'Interès Nacional: la Vila closa de Gerri de la Sal i el Monestir de Santa Maria, l'Alfolí i el nucli/Vila closa de Peramea. D'altra banda tenim un seguit de petites esglésies romàniques en diferents nuclis del municipi, a més del megalitisme del Pla de Corts, amb dolmens a Peramea i Peracalç.

 

Les poblacions més importants són: Gerri de la Sal, Peramea, Montcortès, Bretui i Baén.

El Ball de la Morisca a Gerri de la Sal.

Foto

Les llegendes que envolten aquesta dansa la situen en temps remots, a lèpoca del domini musulmà per terres de Catalunya. Nexisteixen tres versions diferents; luna diu que la protagonista fou la filla de lalcalde de Gerri que, abans de ser feta presonera pels moros, volgué acomiadar-se dels seus amb una dansa. Però, després dun acord previ amb la resta de vilatans, quan en un moment determinat del ball ella picà amb el taló a terra, la gent del poble sortí a empaitar els moros que estaven embadalits tot mirant-se la noia. La seva sorpresa fou tant gran que es pensaven que eren atacats per les tropes del Comte de Pallars, i fugiren a corre-cuita de la contrada. Per celebrar la victòria, la gent de Gerri de la Sal cada any representa de bell nou la mateixa dansa.

 

Una altra versió ens parla duna reina cristiana captiva dun cabdill moro que nestava enamorat. Ella, valent-se de la seva habilitat per la dansa, aprofità per escapar-se del captiveri arrencant a córrer enmig de les evolucions del ball.

 

La darrera versió coneguda inverteix els papers i ens diu que la captiva era una mora que tan aviat com es separà de la mà del ballador, o de la vigilància del cristià, provà descapar-se però en tombar-se el ballador, quedà captiva una altra vegada. Amb tot, totes tres versions ens parlen duna noia que balla molt lleugera enfront dun enemic que la vol captiva.

 

Tota la informació que tenim sobre la dansa diu que per ballar una Morisca cal repetir 13 vegades la tornada. És doncs, clar que a Gerri la tarda del tercer dia de la Festa Major era del tot dedicada a ballar Morisques, i que tot el poble hi participava fent coincidir el màxim de soroll possible amb el cop de peu a terra que dóna la balladora en lúltima nota.

 

Es manté la tradició de començar ballant amb una sola parella, amb els habituals desplaçaments cap als extrems de la plaça, i shi ha incorporat una segona ballada amb la participació general de la gent del poble. Els trets descopeta continuen acompanyant els darrers taló i punta de cada tirada, i també es manté el vell costum de tirar caramels que la mainada agafa de terra.

 

Actualment es fa la representació de ladaptació de la llegenda de la Morisca, feta per lescriptor pallarès Pep Coll i amb la participació dels habitants del poble.

 

El Ball de la Morisca es realitza el tercer diumenge d'agost.

Els Sants Martissants de Peramea.

En un altar lateral de l’església de Sant Cristòfol es guarden protegides darrera una reixa, les venerades relíquies d’alguns dels Innocents que foren martiritzats pel rei Herodes1. Es tracta d’una urna que conté unes calaveres que correspondrien a una mare i els seus dos fills.

 

Durant molt anys hi va haver moltes discussions sobre la propietat i l’origen d’aquestes relíquies entre Peramea i el poble veí de Peracalç. La llegenda explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d’haver sobreviscut a una creuada i les va donar a Peramea, lloc on s’emplaçava un dels cinc castells que formaven el comptat de Pallars. Per la guerra, perquè no caiguessin en mans enemigues van ser enterrades a la serra de Peracalç, on anys més tard van ser trobades pels salta- roques de Peracalç quan un bou d’una vacada les va trobar rascant al terra. Aquests se les van endur al seu poble i assabentats els de Peramea les van voler recuperar, però els de Peracalç es van negar a retornar-les.

Antigament quan hi havia molta sequera es celebrava una solemne processó fins a l’Estany de Montcortés on es reunien tots els pobles del Pla de Corts. Com cada any els de Peracalç van baixar les relíquies. Després de posar els cossos sants a l’aigua i fer les pregaries que l’ocasió reclamava, les dones van cridar la gent a dinar. Aleshores va ser quan els de Peracalç es van adonar que s’havien descuidat de portar el vinagre per amanir i un d’ells va exclamar al cel “No sé que donaria per un porró de vinagre! Ràpidament algú dels de Peramea els va proposar un canvi “Doneu-nos els Martissants i tindreu tant vinagre com vulgueu. I així va ser com els envejosos de Peramea van recuperar els Martissants. Des d’aleshores, els de Peracalç han hagut de sentir aquella retòrica que diu:

 “Martissants de Peramea,

cossos sants de Peracalç,

per un porró de vi

 us vau vendre els Martissants!!”

 

Els de Peracalç en resposta, sempre han dit que ells no es van vendre els Martissants pel vinagre sinó que només els van deixar les relíquies per l’oli, ja que a ells no els hi sobrava i tampoc tenien espelmes i com la gent de Peramea tenien collita d’olives abundosa se’n podrien fer càrrec. També expliquen que cada cop que els de Peramea les volien treure de l’església havien de demanar permís al capellà de Peracalç.

 

 1- Segons el Nou Testament de la Bíblia, ara ja fa uns 2000 anys i al principi de l’era cristiana, es va anunciar el naixement d’un nou rei a les terres de Judea i que segons les Escriptures Sagrades aquell nen era el veritable fill de Déu i per tant el rei dels jueus.

El rei Herodes en assabentar-se de la noticia va veure amenaçat el seu lloc i va ordenar matar tots els nens menors de dos anys.

Després d’aquella cruel matança de nens l’església commemora cada 28 de desembre el Dia dels Sants Innocents.

 

 

Respecte al nou sentit de la festa d’enganyar a la gent, fent bromes hi han dues hipòtesis sobre l’origen d’aquest costum. Una podria estar arrelada al fet que el rei Herodes visqués molts anys enganyat pensant que havia aconseguit destruir al seu enemic. I l’altra hipòtesi podria estar relacionada en què en els últims anys aquest caràcter religiós de la festivitat consagrada als Innocents ha estat oblidat, i el mot innocent ha donat lloc al d’innocentada.

BOUMORT I LA SEVA RESERVA NACIONAL DE CAÇA

Foto

La Reserva Nacional de Caça de Boumort compren les serralades de Cuberes, Boumort i Carreu, afectant els municipis de Baix Pallars (Pallars Sobirà), Conca de Dalt (Pallars Jussà) i Les Valls dAguilar (Alt Urgell).

Per accedir a la Reserva Nacional de Caça de Boumort pel Baix Pallars, hi ha una pista forestal que sagafa després de Gerri de la Sal, un cop passat el Pont de Baén, a la dreta daquest. Cal travessar un gual sobre el Riumajor i senfila pel bosc de Pentina amunt fins a Cuberes, deixant Esplà a la dreta. Per aquesta pista es pot donar un tomb de circumval·lació passant per Taús cap a Sarroca, Baén i Gerri de la Sal. Per aquesta carretera també es pot anar cap a l´Alt Urgell (Taús, Planca de Noves, La Seu dUrgell...).

La Casa Forestalde Cuberes: Situada en el Clot de Cuberes. És un edifici de planta gairebé quadrada que fa 162,1m2 de superfície per planta. Consta de dos pisos i sotateulada. Actualment hi ha el Refugi de Cuberes.

- Altres refugis: Són dos, el refugi d´Esplà i el refugi de Boumort, els quals resten sempre oberts i que sutilitzen com a aixopluc de pastors i excursionistes (són molt més petits que la casa forestal de Cuberes).

PEIN: La Serra de Boumort és un dels quatre espais naturals del sector de llevant de la subunitat dels Prepirineus Centrals Interiors, dins la Regió Natural dels Prepirienus i és caracteritza per presentar una gran diversitat natural, per la qual cosa se lha considerat zona PEIN. 

Serra de Boumort: Lespai compren al nord de la Serra de Cuberes, per lest segueix el límit del terme municipal, passa pel Boumort, fins el naixement del riu Carreu. Daquí continua seguint aquest riu vers loest fins els Cingles de Pessonada, don el límit segueix cap el nord passant per la Cogulla, el Montpedrós,, la Coma dorient i el Barranc de lInfern per retrobar la Serra de Cuberes.

El motiu de la seva inclusió dins el PEIN és una mostra de la diversitat dels sistemes naturals dels Prepirineus centrals inferiors. La diversitat de flora i la raresa dalgunes espècies. Diversitat de fauna, amb elements zoogeogràfics molt diferenciat, amb la presència de poblacions de cérvols i cria docells rapinyaires necròfags més important de Catalunya.

Lespai que pertany al Baix Pallars limita al nord amb el Riumajor, a lest i sud segueix la línia divisòria municipal fins arribar al Barranc de lInfern, a loest passa per sobre lArgenteria cap a Morreres i segueix el curs del Noguera Pallaresa fins a retrobar el Riumajor.

Reserva Nacional de Caça: La Reserva Nacional de Caça va ser creada per la Llei 17/ 1991, de 23 doctubre, davant la necessitat de gestionar i de coordinar el conjunt muntanyós constituït per les serralades de Boumort, Carreu i Cuberes, situat a les comarques prepirinenques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, on es troba un conjunt que manté una riquesa i diversitat de fauna úniques, en les quals destaquen diverses espècies que, per la seva importància, en fan un enclavament excepcional. (Ordre 11 dagost de 1994).

Així que s´enfila la pista que porta de Gerri de la Sal fins el refugi de Cuberes va canviant el paisatge i la vegetació que es mostra davant els ulls del visitant. Els forts desnivells que hi ha entre les zones més baixes (500-600m.) i els cims (1800-2000m.) i les diferents exposicions (obaga-solana) donen lloc a una gran diversitat vegetal.

Així es pot trobar des de les alzines i roures de les zones mediterrànies, fins a boscos subalpins de lAlt Pirineu. El més representat, però, són les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig . I en les zones desforestades predomina el matoll de boix (Buxus sempervivens).              

A les zones més baixes i a la solana fins a 1.100m. apareix lalzinar muntanyenc, on shi forma també un matollar de plantes espinoses i aromàtiques com largelaga (Genista scorpius), lorenga (Origanum vulgaris) i gramínies.

A lestatge montà, pinedes de pinassa, pi roig i roure de fulla petita (quercus faginea), tot i que lacció de lhome ha alterat la seva estructura substituint el roure per la pinassa. Aquesta és la zona més representativa de la Reserva, ha estat, també, la més castigada pels incendis forestals dels anys 1978 i 1980.

A lestatge subalpí (on hi ha el refugi) trobem boscos de pi negre (Pinus uncinata), preferentment ocupa exposicions al nord i forma mosaics amb les pinedes de pi roig, juntament amb aquests hi trobem la moixera de guilla (Sorbus aucupana) i el bedoll (Betula pendula). Fins els 1350-1400 m. hi trobem també, prats de pastures on salimenten les vaques i els cérvols.

El sotabosc està composat per boixerol (Arctostaphlylos uva-ursi) i ginebre (Juniperus cummunis) que substitueixen el neret (Rhododendro femugineum), que no suporta bé les condicions climàtiques daquests boscos  que pateixen sequera  i tenen poca neu,  més la composició del sòl tampoc és ladequada.

A la Reserva Nacional de Caça de Boumort hi un seguit de plantes que mereixen una atenció especial ja que estan estrictament protegides, i són: Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Aquilegia pyrenaica, Pulsatilla alpina, Thymelaea nivalis.  

El valor més important de la Reserva Nacional de Caça de Boumort és la seva riquesa faunística, que amb la presència de determinades espècies de mamífers i aus la converteixen en única a nivell de Catalunya i d´Europa.

Entre les espècies mediterrànies hi ha l´aufrany (Neophrom pernocterus), el duc (Bubo bubo) i la merla de cua blanca (Oenantne leucura).

Tenim també el voltor (Gyps fulvus), el gat fer (Felis silvestris), la llúdriga (Lutra lutra), el cérvol (Cervus elaphus) i la daina (Dama dama). Aquestes són espècies que han desaparegut d´altres regions i que únicament es conserven on hi ha un ecosistema poc alterat. El nucli poblacional del voltor que hi ha a Boumort és el més important de Catalunya i constitueix el límid oriental  d´aquesta espècie a Catalunya.

Us deixem un link de la Serra de Boumort!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Serra-de-Boumort/video/4315170/#


Plan du site