Dijous, 20 De Juliol De 2017
C/ Sant Sebastià, 1 Gerri de la Sal, Baix Pallars - 25590 Telèfon: 973 66 20 40 Fax: 973 66 21 83
ajuntament@baixpallars.ddl.net

Serveis turístics

Descobreix els Salins de Gerri i el seu Brollador d'aigua Salada.


Foto


Si parlem de Gerri és obligatori parlar dels seus salins, els quals han estat el motor econòmic del poble durant molt de temps. A més del conjunt de les salines, trobem el brollador o font d'aigua salada i l'Alfolí o Magatzem de la Sal (lloc on està ubicat el Museu de Gerri de la Sal).

 

El brollador o font d'aigua salada està enregistrat oficialment amb el nom de Mina Ofita i està situat a la dreta del riu Noguera Pallaresa, a una alçada de 620 metres sobre el nivell del mar.

 

L'origen geològic de la font salada de Gerri és, avui per avui, una qüestió encara no resolta. La hipòtesi més sòlida és la qualitat salada del brollador l'adquireix pel pas d'un corrent d'aigua dolça subterrani per vetes de sal gemma. Mai ningú s'ha atrevit a perforar l'ull de la font en busca d'una més elevada concentració de sals en l'aigua per por a malmetre-la o, fins i tot, a perdre-la. De fet, a pocs quilòmetres de la font de Gerri, a Morreres, al Congost de Collegats, sembla que antigament va haver-hi també un aflorament d'aigua salada molt més abundós que aquest, i que degué disminuir de forma violenta entorn al segle XV per raons no esclarides.

 

L'aigua aflora per borbolleig en una cavitat de petites dimensions. L'aigua té una densitat mitjana de 8 a 10º Be i a una temperatura de 21ºC. Es podien treure uns 40.000 litres/hora.

 

El brollador presenta dos problemes principals, la proximitat respecte el riu (uns 15 metres), fa que hi hagi una elevada possibilitat de filtracions d'aigua dolça i que la font surt quasi a la mateixa alçada que el propi riu, per això s'ha d'elevar l'aigua per tal de poder ser aprofitada per la seva explotació.

 

Elevada l'aigua salada uns cinc metres sobre el punt d'aflorament, l'aigua circula per una xarxa de canals fins arribar a les diferents zones salineres de Gerri. Les conduccions encarregades d'aquesta distribució formen una xarxa principal a la que si sumen artèries secundàries. Aquestes conduccions són troncs de pi buidats anomenats canalots; el conjunt de canalots principal s'anomena reguer.

 

Sigui quina sigui la seva localització, cada una de les salines de Gerri tenen els mateixos components generals.

 

 §         El Toll; Lloc on s'hi diposita l'aigua salada al llarg de l'any i on augmenta el grau de concentració de la mateixa.

§         La Caseta; edifici d'una sola planta i de reduïdes dimensions en el qual s'emmagatzema la sal un cop elaborada.

§         L'Arcabota; dispositiu de sedimentació de les possibles tosques que porti l'aigua i serveix també per fer guanyar el grau de concentració de l'aigua abans de ser passada a l'era.

§         L'Era; Element contenidor on té lloc la cristal·lització de la sal.

 

Procés d'elaboració de la sal

 

Durant tot l'any l'aigua anava sortint de la font i dipositant-se en els diferents tolls de l'explotació salinera. Cada propietari tenia el seu torn de reg i les seves hores d'aigua.

Quan es regava el toll, calia picar-lo per tal que l'argila que tenia dins no fes esquerdes i no poguessin perdre l'aigua. Tanmateix, una vegada acabada la temporada de la sal, es passava a cantear els tolls i consistia en tornar-hi a posar l'argila necessària per recompondre el canter que formava en la part superior.

 

Les operacions de neteja es fixaran en les superfícies de concentració i evaporació i en els llocs on cristal·litza la sal (eres i arcabotes). La diferent funcionalitat d'ambdós elements, comportarà en la neteja un tractament diferenciat.

 

La neteja de les arcabotes s'anomena llimpiar les arcabotes, en canvi quan ens referim a les eres parlem de rentar les eres.

 

Fins que la sal no comença a cristal·litzar, l'era no necessita cap intervenció per part del saliner. En quant això passa, s'ha d'operar en el que es coneix amb el nom de passar el salí. Passar el salí consisteix en remoure l'aigua de tota la superfície de l'era, rascant sobre l'empedrat per evitar que els cristall de sal que comencen a formar-se s'hi arrapin.

 

Una operació similar, és la de trencar el crost, que s'havia de repetir cada dia mentre l'aigua no acabava d'evaporar-se.

 

Una vegada la sal ja cobria tota l'era, es passava a escampar, que consistia en fer un munt de sal al centre de cada era perquè aquesta acabi d'escórrer. Les eres mai s'escampen seques del tot, sinó la sal quedaria arrapada als llevers i costaria molt de treure-la.

 

Un cop amuntegada la sal a les eres, s'havia d'entrar a les casetes de les quals la sal sortia a final de temporada per portar-la al magatzem on era pesada i mòlta.

 

Utillatge emprat

 

Picatolls: Amassar i mantenir l'argila que recobreix l'interior del toll.

Maltador: Per picar l'empedrat de l'era o l'arcabota.

Aixador: Per aixecar els llevers.

Pala de palar aigua: Utilitzada en el moment de rentar les eres.

Burxatolls: Per obrir els canalots del toll.

Escoballs: Per escampar el salí.

Pala de palar sal: Per llençar la sal al mig de l'era en el moment d'escampar.

Cartró: Per traginar la sal de l'era a la caseta.

Cibera: Per portar la sal més molla del salí cap a la caseta.

Carretó: Transport de la sal.

Pala metàl·lica: Per amuntegar la sal dins la caseta.

Arpiot: Per cavar la sal que queda endurida desprès de passar temps emmagatzemada a la caseta.

Pesa sals: Serveix per mesurar la densitat de sal a l'aigua.

 

 

Per reservar la visita podeu trucar al telèfon 973662040 - 679 152 875 o bé enviar un correu electrònic a: turisme@baixpallars.ddl.net



Mapa Web