Fires i festes
- Aplec d'Esplà, segona pasqua.
Aquest aplec es celebra per la segona pasqüa, d'aquesta manera augmenta la afluència de les persones vinculades i dels peregrins aprofitant aquest petit pont. És un aplec on anteriorment era costum pujar a Esplà caminant, costum que algunes persones encara segueixen.
El camí de pujada tenia té punts de reunió:
- Esplà xic
- La creu de baix
- La creu de dalt
On la imatge de la mare de Déu, encara avui, fa de testimoni del pelegrinatge.
Costums de l'aplec:
A les 10:00h Arribada a l'Ermita - Salutació i descans.
A les 12:00h Rosari per la muntanya i Benedicció dels Termes.
A les 12:30h, Solemne Missa. Benedicció i repartiment dels panets. Veneració de la Santa Imatge i Cant dels Goig...
A les 14:00h Dinar de Germanor. Cants - Ball Popular i Xerinola.
A mitja tarda, quan la gent va baixant, es para a la font de Comacalent per a fer l'últim pica-pica abans d'arribar a casa.
- Festa Major de Peramea , primer cap de setmana de juliol
El poble de Peramea celebra el primer cap de setmana de juliol la Festa Major d'estiu en honor a Sant Cristòfol. Actualment, degut al reduït nombre d'habitants i segons el dia en que s'ascunse es trasllada al cap de setmana (normalment al segon diumenge de juliol). Durant aquests dos dies es realitzen activitats per a tots els públics. La festivitat s'encapçala el dissabte al matí a la plaça de la vila amb el Campionat Tradicional de Botifarra i Escacs on grans i petits posen en pràctica les seves estratègies de joc. Per la tarda es realitzen tallers de manualitats i d'habilitat corporal. I per recompensar l'esforç res millor que fer-ho amb una xocolatada popular. I s'acaba la jornada amb ball de nit. El diumenge i per no trencar les velles costums Missa Major tal i com ho requereix la festa, i per si encara no en teniu prou i fer passar la ressaca concert a la plaça.
- Festa de Sant Feliu de Gerri, 1 d'agost.
Festa en honor al patró del poble, Sant Feliu. Durant el matí es celebra una missa solemne i més tard es ballen sardanes a la Plaça Sant Feliu.
A la tarda es fa una xocolatada a la mateixa plaça per a tothom.
- Festa major de Pujol, segon cap de setmana d'agost
La festa Major de Pujol es celebra per Santa Clara, normalment el segon cap de setmana d'agost.
- Festa Major de Baén, segon cap de setmana d'agost
La Festa Major es celebra el segon dissabte d'agost.
- Festa major de Gerri de la Sal, tercer cap de setmana d'agost
La festa major de Gerri de la Sal sempre és el tercer cap de setmana d'agost (a excepció si l'1 d'agost cau en diumenge, llavors la Festa major seria el 4rt cap de setmana).
Des de dimecres ja hi ha activitats al poble de Gerri de la Sal, des d'activitats per la mainada, cinema a la fresca, concert d'habaneres, concursos de ratafia.....
Es durant el cap de setmana que l'activitat a Gerri no para, més jocs per la mainada, la cercavila amb els gegants moriscaires, missa solemne, concert de rock o discomòbil el divendres a la nit, ball de nit el dissabte i el diumenge.
Durant la tarda del diumenge es fa el Ball de la Morisca. Des de fa uns anys, es realitza la representació de la llegenda del Ball de la Morisca, amb actors improvisats del poble i tot seguit es fa el ball amb una sola parella i amb el vestit típic. Una vegada finalitzat el ball, es repeteix mitja Morisca més per tal que la gent pugui animar-se a ballar el nostre ball!!!
- Festa Major de Bretui, últim dissabte d'agost
La Festa major es celebra l'últim dissabte d'agost:
Divendres es celebra un sopar popular i ball per a tothom.
Dissabte es fa ball popular a la nit i diumenge es finalitza la festa amb un dinar popular.
- Festa Major Bresca, tercer dissabte de setembre
La festa Major de Bresca es celebra l'últim cap de setmana de setembre i ofereix el següents actes:
- Missa Solemne
- Dinar Popular amb Bingo
- A la tarda jocs per la canalla i/o animació infantil
- A la nit Concert
- Festa Major de Montcortés, tercer cap de setmana de setembre
La festa Major de Montcortés és celebra per Sant Miquel (finals de setembre) i comença el divendres amb un sopar popular a la plaça del poble, seguidament es fa el ball de nit a la mateixa plaça.
El dissabte hi ha diferents concursos i ball de nit a la plaça.
Diumenge es fa la Missa solemne seguida d'un vermut popular.
- Festa Major de Peramea, 28 desembre
La Festa Major dels Innocents era i és encara actualment una de les tradicions més populars i més arrelades de Peramea, elegida pel poble en honor als Martissants.
La festa comença el 27 de desembre a la tarda amb Jocs per la canalla, i per recuperar les forces després de tanta juguera, es fa una xocolatada popular. I a la nit segueix la xerinola amb ball de nit a la plaça.
Com cada 28 de desembre i seguint la tradició es celebra una missa solemne en honor als Martissants. Aquest és l'únic dia de l'any en que les relíquies es treuen de l'altar perquè tots els seus fidels les puguin adorar. A continuació, com acte de cloenda i dins la mateixa església es dur a terme una actuació d'acordions davant l'altar dels Sants Màrtirs a càrrec dels Grans Acordionistes del Pallars. I tot seguit i ja per posar punt i final a la festa una pica-pica popular a la plaça de la vila.
Els Sants Martissants.
En un altar lateral de l'església de Sant Cristòfol es guarden protegides darrera una reixa, les venerades relíquies d'alguns dels Innocents que foren martiritzats pel rei Herodes1. Es tracta duna urna que conté unes calaveres que correspondrien a una mare i els seus dos fills.
Durant molt anys hi va haver moltes discussions sobre la propietat i l'origen d'aquestes relíquies entre Peramea i el poble veí de Peracalç. La llegenda explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d'haver sobreviscut a una creuada i les va donar a Peramea, lloc on s'emplaçava un dels cinc castells que formaven el comptat de Pallars. Per la guerra, perquè no caiguessin en mans enemigues van ser enterrades a la serra de Peracalç, on anys més tard van ser trobades pels salta- roques de Peracalç quan un bou duna vacada les va trobar rascant al terra. Aquests se les van endur al seu poble i assabentats els de Peramea les van voler recuperar, però els de Peracalç es van negar a retornar-les.
Antigament quan hi havia molta sequera es celebrava una solemne processó fins a lEstany de Montcortés on es reunien tots els pobles del Pla de Corts. Com cada any els de Peracalç van baixar les relíquies. Després de posar els cossos sants a laigua i fer les pregaries que locasió reclamava, les dones van cridar la gent a dinar. Aleshores va ser quan els de Peracalç es van adonar que shavien descuidat de portar el vinagre per amanir i un dells va exclamar al cel No sé que donaria per un porró de vinagre! Ràpidament algú dels de Peramea els va proposar un canvi Doneu-nos els Martissants i tindreu tant vinagre com vulgueu. I així va ser com els envejosos de Peramea van recuperar els Martissants. Des daleshores, els de Peracalç han hagut de sentir aquella retòrica que diu:
Martissants de Peramea,
cossos sants de Peracalç,
per un porró de vi
us vau vendre els Martissants!!
Els de Peracalç en resposta, sempre han dit que ells no es van vendre els Martissants pel vinagre sinó que només els van deixar les relíquies per loli, ja que a ells no els hi sobrava i tampoc tenien espelmes i com la gent de Peramea tenien collita dolives abundosa sen podrien fer càrrec. També expliquen que cada cop que els de Peramea les volien treure de lesglésia havien de demanar permís al capellà de Peracalç.
1- Segons el Nou Testament de la Bíblia, ara ja fa uns 2000 anys i al principi de lera cristiana, es va anunciar el naixement dun nou rei a les terres de Judea i que segons les Escriptures Sagrades aquell nen era el veritable fill de Déu i per tant el rei dels jueus.
El rei Herodes en assabentar-se de la noticia va veure amenaçat el seu lloc i va ordenar matar tots els nens menors de dos anys.
Després daquella cruel matança de nens lesglésia commemora cada 28 de desembre el Dia dels Sants Innocents.
Respecte al nou sentit de la festa d'enganyar a la gent, fent bromes hi han dues hipòtesis sobre l'origen d'aquest costum. Una podria estar arrelada al fet que el rei Herodes visqués molts anys enganyat pensant que havia aconseguit destruir al seu enemic. I l'altra hipòtesi podria estar relacionada en què en els últims anys aquest caràcter religiós de la festivitat consagrada als Innocents ha estat oblidat, i el mot innocent ha donat lloc al d'innocentada.