Salins de Gerri

HISTÒRIA

Si parlem de Gerri és obligatori parlar dels seus salins, els quals han estat el motor econòmic del poble durant molt de temps. La primera documentació escrita que els menciona és la carta fundacional del Monestir de Santa Maria de Gerri, que data del segle IX.

A més del conjunt de les salines, trobem el brollador o font d'aigua salada i l'Alfolí o Magatzem de la Sal (lloc on està ubicat el Museu de Gerri de la Sal).

L'origen geològic de la font salada de Gerri és, avui per avui, una qüestió encara no resolta. La hipòtesi més sòlida és que la qualitat salada del brollador l'adquireix per l'existència d'un corrent d'aigua dolça subterrani que atravessa vetes de sal gemma, procedents de l'antic Mar de Tetits, existent fa 210 milions d'anys enrera. L'aigua aflora per borbolleig en una cavitat de petites dimensions, amb una densitat mitjana de 8º a 10º Be, i a una temperatura de 21ºC. Es podien arribar a extreure uns 40.000 litres/hora.

Sigui quina sigui la seva localització, cada una de les salines de Gerri tenen els mateixos components generals.

•  El Toll; Lloc on s'hi diposita l'aigua salada al llarg de l'any i on augmenta el grau de concentració de la mateixa.
• La Caseta; edifici d'una sola planta i de reduïdes dimensions en el qual s'emmagatzema la sal un cop elaborada.
• L'Arcabota; dispositiu de sedimentació de les possibles tosques que porti l'aigua i serveix també per fer guanyar el grau de concentració de l'aigua abans de ser passada a l'era.
• L'Era; Element contenidor on té lloc la cristal·lització de la sal.